Jo puc veure el
problema que tinc
Està dins del meu cap
Jo puc veure lo que
passarà
Estirat en el meu llit
Jo no formo part
d'aquesta humanitat
Jo soc dels que han
mort
Vaig morir com vaig
viure com vaig estimar i vaig néixer
En una distant muntanya
Les raons per les que
m'amagava eren les mateixes per les que plorava
Els tontos passen rient
encara
Hi pot haver mala sang
en tot i jo puc veure
Està en el meu cervell
Tu no saps el dolor que
sento
Es com si hagués de
tornar a viure
Roques i pedres no
poden tombar la meva ànima però
Les llàgrimes deixaràn
marca
Somriuen entre ells,
mentres acallen la meva ment
En una distant muntanya
El cec i el nen deixen
anar una llàgrima al cel
Els tontos riuen
mentres maten
Jo tinc la meva manera
d'anarme'n i ara vull
endur-me les vostres
ments
Jo tinc fe si tu fossis
capaç de veure
La sang que hi ha
entrelinies
Jo tinc fe de que
series una millor persona
Per favor, lidera el
camí per a que els que han de néixer puguin jugar
en un prat més verd
Riu mentres les flames
es menjen les seves últimes restes
Els tontos encara moren
rient
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada