diumenge, 3 d’agost del 2014

Act 1...


[door creaks open]
[background music "What's The Difference" by Dr. Dre]

[Eminem] 'eyyy!
[Steve] Hey Em, what's up?
[Eminem] Steve Berman. What's goin' on, man, how you doin'?
Good to see you again. What's up?
[Steve] Em, could you come in here and have a seat, please?
[Eminem] Umm, yeah, what's...
[Steve] Vanessa? Shut the door
[Vanessa] Okay [door creaks shut]
[Eminem] So what's up? How's orders looking for the first week?
[Steve] It would be better if you gave me nothing at all
[Eminem] Wh...
[Steve] This album is less than nothing. I can't sell this fucking record
[Eminem] Wha...
[Steve] Do you know what's happening to me out there?
[Eminem] Wh-wha-what's the problem?
[Steve] Violent Ground told me to go fuck myself!
[Eminem] Who's Violent...?
[Steve] Tower Records told me to shove this record up my ass!
Do you know what it feels like
to be told to have a record shoved up your ass?
[Eminem] But, I...
[Steve] I'm gonna lose my fuckin' job over this
You know why Dre's record was so successful?
He's rappin' about big-screen T.V.s, blunts, 40's and bitches.
You're rappin' about homosexuals and Vicadin
[Eminem] I mean-
[Steve] I can't sell this shit!
[Eminem] What...
[Steve] Either change the record or it's not coming out!
[Eminem] What, I...
[Steve] Now get the fuck out of my office!
[Eminem] What am I supposed...
[Steve] NOW!
[Eminem] Alright man.... whatever...
Dre, just let it run
Aiyyo turn the beat up a little bit
Aiyyo... this song is for anyone... fuck it
Just shut up and listen, aiyyo...

I sit back with this pack of Zig Zags and this bag
Of this weed it gives me the shit needed to be
The most meanest MC on this - on this Earth
And since birth I've been cursed with this curse to just curse
And just blurt this berserk and bizarre shit that works
And it sells and it helps in itself to relieve
All this tension dispensing these sentences
Getting this stress that's been eating me recently off of this chest
And I rest again peacefully (peacefully)...
But at least have the decency in you
To leave me alone, when you freaks see me out
In the streets when I'm eating or feeding my daughter
Do not come and speak to me (speak to me)...
I don't know you and no,
I don't owe you a motherfucking thing
I'm not Mr. N'Sync, I'm not what your friends think
I'm not Mr. Friendly, I can be a prick
If you tick me my tank is on empty (is on empty)...
No patience is in me and if you offend me
I'm lifting you 10 feet (lifting you 10 feet)... in the air
I don't care who was there and who saw me destroy you
Go call you a lawyer, file you a lawsuit
I'll smile in the courtroom and buy you a wardrobe
I'm tired of all you (of all you)...
I don't mean to be mean but that's all I can be is just me

[Chorus:]
And I am, whatever you say I am
If I wasn't, then why would I say I am?
In the paper, the news everyday I am
Radio won't even play my jam
'Cause I am, whatever you say I am
If I wasn't, then why would I say I am?
In the paper, the news everyday I am
I don't know it's just the way I am

Sometimes I just feel like my father,
I hate to be bothered
With all of this nonsense it's constant
And, "Oh, it's his lyrical content -
- the song 'Guilty Conscience' has gotten such rotten responses"
And all of this controversy circles me
And it seems like the media immediately
Points a finger at me (finger at me)...
So I point one back at 'em, but not the index or pinkie
Or the ring or the thumb, it's the one you put up
When you don't give a fuck, when you won't just put up
With the bullshit they pull, 'cause they full of shit too
When a dude's getting bullied and shoots up his school
And they blame it on Marilyn (on Marilyn)... and the heroin
Where were the parents at? And look where it's at
Middle America, now it's a tragedy
Now it's so sad to see, an upper class city
Having this happening (this happening)...
Then attack Eminem 'cause I rap this way (rap this way)...
But I'm glad 'cause they feed me the fuel that I need for the fire
To burn and it's burning and I have returned

[Chorus:]
And I am, whatever you say I am
If I wasn't, then why would I say I am?
In the paper, the news everyday I am
Radio won't even play my jam
'Cause I am, whatever you say I am
If I wasn't, then why would I say I am?
In the paper, the news everyday I am
I don't know it's just the way I am

I'm so sick and tired of being admired
That I wish that I would just die or get fired
And dropped from my label, let's stop with the fables
I'm not gonna be able to top on "My Name is... "
And pigeon-holed into some pop-py sensation
That got me rotation at rock'n'roll stations
And I just do not got the patience (got the patience)...
To deal with these cocky Caucasians who think
I'm some wigger who just tries to be black 'cause I talk
With an accent, and grab on my balls, so they always keep asking
The same fucking questions (fucking questions)...
What school did I go to, what hood I grew up in
The why, the who what when, the where, and the how
'Til I'm grabbing my hair and I'm tearing it out
'Cause they driving me crazy (driving me crazy)... I can't take it
I'm racing, I'm pacing, I stand and I sit
And I'm thankful for every fan that I get
But I can't take a shit, in the bathroom
Without someone standing by it
No I won't sign your autograph
You can call me an asshole I'm glad

[Chorus:]
'Cause I am, whatever you say I am
If I wasn't, then why would I say I am?
In the paper, the news everyday I am
Radio won't even play my jam
'Cause I am, whatever you say I am
If I wasn't, then why would I say I am?
In the paper, the news everyday I am
I don't know it's just the way I am

dimarts, 13 de maig del 2014

...crying in the rain...

A black cat moans
When he's burning with the fever
A stray dog howls
When he's lonely in the night
A woman goes crazy
With the though of retribution
But, a man starts weeping
When he's sick and tired of life

I keep on dreaming dreams of tomorrow
Feel I'm wasting my time
Lighting candles in the wind,
Always taking my chances
On the promise of the future
But, a heart full of sorrow
Paints a lonely tapestry

The sun is shining
But, it's raining in my heart

No one understands the heartache,
No one feels the pain,
Cause no one ever sees the tears
When you're crying in the rain,
When you're crying in the rain,
Crying in the rain

I can never deny
All the sweet things I have tasted
Tho' I've been mistreated
I keep coming back for more,
I know where I'm going
There's no hope of absolution
I can't seem to separate
The good times from the bad

The sun is shining
But, it's raining in my heart

No one understands the heartache,
No one feels the pain,
Cause no one ever sees the tears
When you're crying in the rain,
When you're crying in the rain,
When you're crying in the rain,
When you're crying in the rain

The sun is shining
But, it's raining in my heart

No one understands the heartache,
No one feels the pain,
Cause no one ever sees the tears
When you're crying in the rain,
When you're crying in the rain,
When you're crying in the rain,
When you're crying in the rain

Crying in the rain

diumenge, 4 de maig del 2014

Gràcies Keith



Dedicat al meu fill, que està a punt de néixer
Així que quan sentiu aquesta gravació, el meu fill haurá nascut
I l'hi he d'ensenyar sobre la vida

Escolta, al meu petit home
Mai tinguis petits plans
Sempre porta el teu joc directe, talla als homes mediocres
La vida está plena de sacrificis, per la veritat haurás de lluitar
Algú et pot tombar
Perquè ells no viuen de manera correcte
Estigues segur d'utilitzar la teva ment
Busca tots els signes, yo
No vulguis fer un moviment massa ràpid per després quedar-te enrere
Reacciona davant qualsevol cosa que et trobis
Aprecia les benediccions fill, veuràs cap a on et porten
Aconseguint els teus objectius, mantén el control
El respecte a tu mateix t'ajuda a protegir l'ànima
Mai abandonis, estigues sempre llest per a intentar-ho
Camina el teu propi camí, i manté el cap aixecat al cel

Petita coseta, aquí estàs
Mirant-me amb aquests ulls de bebé
Tot lo que fas és dormir, menjar i plorar
Però algun dia em preguntaràs perquè
Tot lo que sé, t'ho explicaré aquesta nit
Qualsevol cosa que no sàpiga, la descobriràs
Perquè viure és aprendre, i aprendre és viure
Y després passes el testimoni

I per als meus amics íntims, que entenen clarament
Què es necessita per a ser un home, i què significa ser pare de familia
Els altibaixos de la vida i les decisions que fem
Ens fan revaluar les direccions que prenem
Estar dret al club és diversió embogida, fins que actuen com estúpids
I tothom encara porta armes a sobre
Ara és temps per a nosaltres de separar els mediocres dels grans
Guarda't tots el jokers de la partida
Jo ja he jugat la meva posició, perquè no jugues tu la teva?
He pres les meves decisions, recorda que tu has de prendre les teves
La meva vida ha canviat ara, perquè tinc un enano

Responsabilitats boixes, és com si ara estigués sempre per a tu
Totes les noies joves volen ballar, la meva dona diu que vol un anell
Em pregunto lo que portaràn els nous dies
Hem de viure i lluitar per a causes justes, estar llest per morir
T'estimo nen, així que manté el cap ben alt

Petita coseta, aquí estàs
Mirant-me amb aquests ulls de bebé
Tot lo que fas es dormir, menjar i plorar
Però algun dia em preguntaràs perquè
Tot lo que sé t'ho explicaré aquesta nit
Qualsevol cosa que no sàpiga, la descobriràs tu
Perquè viure és aprendre, i aprendre és viure
Y després passes el testimoni

Bebé, sabies
des de que vas caure del cel
Has fet que vulgui créixer
Així que ho compartiré tot amb tu
Fes que les nenes i els nens creixin per a ser reis i reines

Petita coseta, aquí estàs
Mirant-me amb aquests ulls de bebé
Tot lo que fas es dormir, menjar i plorar
Però algun dia em preguntaràs perquè
Tot lo que sé t'ho explicaré aquesta nit
Qualsevol cosa que no sàpiga, la descobriràs tu
Perquè viure és aprendre, i aprendre és viure
Y després passes el testimoni

dijous, 3 d’abril del 2014

El octavo pasajero


Hubo un momento en que dije basta. Entregué un examen de química en blanco, y me fui a la biblioteca a mirar películas en versión original en una zona habilitada para ello con compartimientos individuales, pantalla, y cascos. Elegí Alien, El octavo pasajero, la película de Ridley Scott del año 1979, con asesoramiento estético del artista surrealista H.R. Giger. No la había visto nunca entera, y aquella era una buena ocasión. Mirando aquella película sentí que estaba desperdiciando mi vida estudiando en aquella universidad. Aquella película transmitía emociones, aquello que lamentablemente brillaba por su ausencia en aquel triste lugar. Hablaba de la vida, del miedo a lo desconocido, del valor, de la traición, del poder oculto de la industria militar que usaba un carguero comercial de cebo para capturar y estudiar una poderosa forma de vida no humana. Y me entraron ganas de escribir historias como aquella, metáforas de una realidad con múltiples caras que a veces, por miedo o inseguridad, no nos atrevemos a regalarnos el tiempo suficiente para apreciar en su esplendor, belleza y complejidad. 




 

dijous, 20 de febrer del 2014

Diamonds and Rust


Me tocó viajar otra vez a la acería de Francia por trabajo, y luego surgió en España el movimiento popular llamado 15M. Originariamente montado por corpúsculos afines al partido socialista, había tanto descontento en la población española por la gestión de la crisis, que las plazas de las grandes ciudades fueron rápidamente ocupadas, y los organizadores quedaron en segundo plano. Cada día había asambleas, y se debatía sobre los temas más candentes de la sociedad. Fue un intento de volver a traer la política a pie de calle sin el filtro de los partidos políticos ni medios de comunicación, pero el movimiento era muy heterogéneo y al final terminó disgregándose. Aunque de seguro, mucha gente joven sacó buenas experiencias de ello. Yo, por ejemplo. Fui a alguna de las asambleas de mi pueblo, y en seguida me di cuenta que abundaban hippies y revolucionarios con acné y hormonas descontroladas. Yo me preparé una explicación sobre el sistema bancario de la reserva fraccionaria para instruir a la juventud sobre el funcionamiento del sistema económico del que formamos parte; aquello que no te explican en el colegio. Resumiendo a grandes rasgos, el sistema bancario de reserva fraccionaria es como el timo de la estampita, pero a gran escala.

Hice mi exposición de veinte minutos criticando el dinero sin respaldo de bienes, y luego me fui al bar a intercambiar papel por cerveza fresca. Ella apareció, y empezó a lanzarme miradas provocativas desde la mesa de sus amigas. Yo estava exultante; acababa de realizar un discurso manteniendo la atención de más de cien personas en la plaza del pueblo, y creía comerme el mundo. Y ella estaba allí dándome señales para que me acercara. Aquel era el momento para que nos dejásemos de rodeos y hablásemos claro ella y yo. Yo la deseaba, y ella me desaba a mí. Me levanté, y me dirigí hasta su mesa con la seguridad de quien sabe que hoy sería su día.
-¿Hola, como estás?- me senté en una silla que estaba vacía a su lado con mi mejor sonrisa el el rostro.
-Bien.
-¿Cómo te van los exámenes de psicología?
-Un poco estresada, pero voy haciendo. -Ella mantenía una fría seriedad, aunque mostraba satisfacción por el hecho de que yo estuviese allí.
-Hoy he visto a tu amiga Helena en la bibiloteca.- Le comenté.
-¿A sí? ¿Qué Helena?
-La Carrasco.
-¿Os conocéis?
-¡Pero si ya te lo dije un día!- Respondí con una sonrisa indignada.
-Ah, no me acuerdo.- Respondió ella, y giró su cara hacia su compañera Andrea. Carlos por su parte punteaba una guitarra española. ¿Podía ser aquello más romántico? Le acaricié suavemente su pantalón tejano azul en la altura de la rodilla para acaparar su atención.
-Oye- ella se giró- que me gustaría conocerte más. Me gustaría quedar un día contigo.
-No sé...
-Me das tu teléfono, ¿y quedamos un día?-Ella se giró completamente hacia mí, y me miró mostrando un semblante que mezclava la ironía con la superioridad moral, completado por unas burlonas cabezaditas laterales como si intentase hacer entender a un niño pequeño que dos más dos son cuatro sin discusión.
-Me borraste del facebook.

Mi sonrisa se vaporizó al instante, y sentí como si mil agujas se clavasen en mi corazón. ¿Ahora me sale con eso? Y las veces que me he acercado a ella para saludarla, la rosa que le regalé el día de los enamorados, ¿todo aquello no bastaba para mostrar mi arrepentimiento?
-Me sabe mal lo del facebook. -Dije en tono lacónico saboreando el amargor de la derrota. Mientras, Carlos seguía tocando una triste melodía con su guitarra, y Andrea me miraba con aire condescendiente. Sus amigas empezaron a volver a la mesa, y mi tiempo corría desesperado su sprint final. -Quiero hablar contigo, ¡pero siempre hay gente alrededor! -Dije en tono de queja, indignado por la humillación que acababa de sufrir.
-Ya hablaremos. -Dijo ella en tono grave y tajante. -Sus amigas estaban ocupando ya sus asientos cerca de la mesa.
-Esto si nos volvemos a encontrar. -Me levanté y me fuí, recogiendo lo que quedaba de mi orgullo hecho pedazos. 







dijous, 23 de gener del 2014

Tens por a la foscor?


Sóc un home que camina sol
I quan camino per un carrer fosc
A la nit, o passejant per el parc

Quan la llum comença a canviar
A vegades em sento estrany
Una mica ansiós quan és fosc

Por a la foscor, por a la foscor
Tinc una por constant de que alguna cosa sempre és aprop
Por a la foscor, por a la foscor
Tinc la fòbia de que algú sempre és allà

Has passat els dits per la paret
I has sentit com se t'eriçava la pell del coll
Quan buscaves l'interruptor?
A vegades quan tens por de mirar
En el racó de l'habitació
Has sentit que alguna cosa t'observa

Por a la foscor, por a la foscor
Tinc una por constant de que alguna cosa sempre és aprop
Por a la foscor, por a la foscor
Tinc la fòbia de que algú sempre és allà

Has estat sol de nit
I t'ha semblat escoltar passes darrera
T'has girat i no hi havia ningú?
I mentre acceleres el pas
Et costa de tornar a mirar
Perquè estàs segur de que allà hi ha algú.

Por a la foscor, por a la foscor
Tinc una por constant de que alguna cosa sempre és aprop
Por a la foscor, por a la foscor
Tinc la fòbia de que algú sempre és allà

Mirant pel·lícules de por la nit abans
Debatent sobre bruixes i folklore
Les trampes desconegudes de la teva ment
Potser només son imaginacions
Sents, i de cop veus uns ulls que observen
Des d'ombres que ballen al darrera

Por a la foscor, por a la foscor
Tinc una por constant de que alguna cosa sempre és aprop
Por a la foscor, por a la foscor
Tinc la fòbia de que algú sempre hi és

Quan camino per un camí fosc
Sóc un home que camina sol




dimecres, 1 de gener del 2014

Els vents salvatges


 Has sentit lo que diuen a les notícies?
Has sentit lo que s'acosta?
Que el món tal i com el coneixem s'acaba
Ho has sentit? Ho has sentit?

Ell els veu des de la distància sota núvols foscos
Ell pot sentir la tensió en l'ambient
Si es mirés al mirall, ara hi veuria un home gran
Importa realment que ells sobrevisquin?

Ells diuen que no s'hi pot fer res davant la situació
Et diuen que no facis absolutament res, de fet
Que t'asseguis i esperis els esdeveniments
Ho sabies? Ho sabies?

Mentre ell observa a través del jardí mirant el camp
Es pregunta si tornarà a créixer l'herba
La desesperació per la situació augmenta
preparant-se per quan els vents salvatges s'aixequin

Has vist lo que han dit a les notícies avui?
Has sentit lo que han dit sobre nosaltres?
Saps lo que ens està passant a cadascú de nosaltres?
Ho has sentit? Ho has sentit?

Hi haurà una catàstrofe com no n'hem vista mai de cap
Hi haurà quelcom que il·luminarà el cel
Que el món tal i com el coneixem, ja no serà el mateix
Ho saps? Ho saps?

Ell s'endú de tot en el seu refugi menys coses banals
Preparant-se per a quan arribi el moment
Té suficients reserves per a una setmana o dues
Es millor prevenir per si de cas

No ens diuen res que de fet ja no sapiguem
No ens diuen res que no sigui veritat
Només ens omplen amb la porqueria que ells volen
Ho sabies? Ho sabies?

Ell quasi ha acabat amb els preparatius per El Dia
Ara està cansat, fins aquí ja n'hi ha prou per avui
Ells es preparen per lo pitjor que els pugui arribar
Posant-se llestos per a quan els vents salvatges bufin

Ell veu la fotografia en la paret, com es tomba de dalt a baix
Ell veu una llàgrima al rostre de la seva estimada, donant les gràcies
I recorda els moments que han tingut, flaixos en la seva ment deixats enrera
D'una vida que varen passar junts fa molt de temps, s'en van

Ells s'han estat preparant des de fa unes setmanes
Per a quant el moment crucial arribi
anar a amagar-se al seu refugi
Deixa'ls que es preparin per lo que vindrà

Ells es fan un te i s'asseuen esperant
Ells estan al seu refugi ben calents
No falta gaire per a esperar l'absolució
No et preocupis, només seu i espera

No em puc creure tantes mentides
Totes les pantalles ho neguen
Que els moments de la veritat han començat

Pots veure-ho a la tele?
No te'ls creguis en el seu últim batec
Ara els dies de la fi han començat

Fes una pregària quan tot s'hagi acabat
Supervivents uniu-vos tots a una
S'ha d'intentar i ajudar-nos mútuament
Tenim la determinació de sobreposar-nos

No puc creure tantes mentides
Totes les pantalles ho neguen
Que els moments de la veritat han arribat

Pots veure-ho a la televisió?
No te'ls creguis en el seu últim batec
Ara els dies de la nostra fi han arribat

Quan els varen trobar, ells estaven abraçats
Les ampolles de verí tombades al costat de les robes
El dia en que no varen preveure un terratrèmol en la caiguda
Només un altre quan els vents salvatges bufin...