Sóc un home que camina sol
I quan camino per un carrer fosc
A la nit, o passejant per el parc
Quan la llum comença a canviar
A vegades em sento estrany
Una mica ansiós quan és fosc
Por a la foscor, por a la foscor
Tinc una por constant de que alguna
cosa sempre és aprop
Por a la foscor, por a la foscor
Tinc la fòbia de que algú sempre és
allà
Has passat els dits per la paret
I has sentit com se t'eriçava la pell
del coll
Quan buscaves l'interruptor?
A vegades quan tens por de mirar
En el racó de l'habitació
Has sentit que alguna cosa t'observa
Por a la foscor, por a la foscor
Por a la foscor, por a la foscor
Tinc una por constant de que alguna
cosa sempre és aprop
Por a la foscor, por a la foscor
Tinc la fòbia de que algú sempre és
allà
Has estat sol de nit
I t'ha semblat escoltar passes darrera
T'has girat i no hi havia ningú?
I mentre acceleres el pas
Et costa de tornar a mirar
Perquè estàs segur de que allà hi ha algú.
Por a la foscor, por a la foscor
Por a la foscor, por a la foscor
Tinc una por constant de que alguna
cosa sempre és aprop
Por a la foscor, por a la foscor
Tinc la fòbia de que algú sempre és
allà
Mirant pel·lícules de por la nit
abans
Debatent sobre bruixes i folklore
Les trampes desconegudes de la teva
ment
Potser només son imaginacions
Sents, i de cop veus uns ulls que
observen
Des d'ombres que ballen al darrera
Por a la foscor, por a la foscor
Tinc una por constant de que alguna
cosa sempre és aprop
Por a la foscor, por a la foscor
Tinc la fòbia de que algú sempre hi
és
Quan camino per un camí fosc
Sóc un home que camina sol
