Negre sobre negre(extracte 2)

Ella el mirava tendrament, mentre acariciava un rinxol que li queia davant de la cara. El John va obrir els ulls, i va somriure a Selene, posicionant-se més aprop en el coixí que compartien. Era una mirada profunda, càlida, però posseïa també l’enigma que l’acompanyava sobre l’escenari. Era realment una dona esplèndida. Mai s’havia trobat tan bé fent l’amor. En aquell tipus de sexe si, que se li podia dir fer l’amor. El seu cos era escultural, una Afrodita de la Grècia clàssica de carn i ossos, sense carn de més ni de menys. Cada part del seu cos es veia sana, lluminosa, plena de vida, amb musculatura, forta però suau, que omplia de formes delicades les delícies de les seves inabarcables corbes femenines.

I com es movia. En tot moment ella havia portat el ritme. Hi havien hagut moments en que l’excitació del John no s’havia pogut controlar, i ell havia intentat usar explosivament tota la tensió i el calor que el cremava per dins. Però llavors ella se l’hi acostava a cau d’orella, i li xiuxiuejava un suau –xxsssst...tranquil..- mentres ella parava tot el moviment. El John llavors es calmava, i tornaven els dos a acompassar-se suaument, besant-se, acariciant-se, sentint com s’esquinçava lentament el vel de les formes, i entraven en una dimensió on tot es confonia, perduts els dos en un mar de sensacions, calor i experiències fins llavors desconegudes.

Aquella Dona posseïa un control absolut sobre el seu cos. Sens dubte la dansa del ventre a la qual es dedicava hi tenia algo a veure. Explotava la seva feminitat fins a l’extrem, connectant totes les parts que la constituïen amb el seu úter, que estava unit al mateix temps amb Gea, la Mare Terra donadora de Vida. I com no podia ser menys, exigia al seu estimat l’esforç i la consideració exigibles per a l’ocasió, per a tal de que ell apreciés plenament a la Deesa amb qui compartia aquella inoblidable i màgica nit d’ombres entre llençols sedosos, que també acariciaven aquells dos cossos nuus.